Aquest percentatge del 25% suposa un increment significatiu respecte al 2021, quan la xifra se situava en el 19,1%. Aquesta evolució consolida un canvi d'hàbits accentuat després de la pandèmia, passant de valors propers al 20% a afectar un de cada quatre habitants de la zona de Girona.
Entre les causes de l'increment hi ha la persistència de creences errònies, com la idea que els antibiòtics curen infeccions víriques com la grip o el refredat. Els especialistes alerten que l'autoregulació de dosis o l'ús de restes de tractaments anteriors pot reduir l'eficàcia, generar resistències i provocar efectes adversos greus.
Els riscos associats a l’automedicació han tornat a situar-se al centre del debat sanitari. L'ús de fàrmacs que combinen codeïna i ibuprofè, especialment en dosis superiors a les recomanades, pot provocar danys renals i gastrointestinals greus, segons l'Agència Europea de Medicaments (EMA).
A escala estatal, els medicaments sense recepta més consumits són els vitamínics (32,84%), els destinats a tractar el refredat i els símptomes de la grip (26,67%) i els analgèsics per al dolor (22,83%). En menor mesura, també es consumeixen tranquil·litzants o pastilles per dormir.
L'informe del Ministeri de Sanitat publicat al gener també aborda la polimedicació en gent gran. Gairebé tres de cada deu persones de més de 65 anys a Espanya segueixen tractaments crònics amb cinc o més fàrmacs diferents. Aquesta situació s'intensifica amb l'edat, arribant al 44,7% en el grup de 85 a 94 anys, i és més prevalent en dones (30,9%) que en homes (28,3%).
