Abans, era comú veure nens jugant a futbol improvisadament als carrers, imitant els grans jugadors de l'època. En aquest context, un exfutbolista, nascut a Banyoles el 1951, va començar la seva carrera al carrer Sant Martirià, un camí que el portaria fins a la Primera Divisió. Des de ben petit, els partidets amb el seu pare, jugador del Banyoles, van ser una constant, amb veïns que ja li auguraven un futur prometedor.

La seva trajectòria professional va incloure etapes a la Tercera Divisió amb el Girona (1967-71), la Primera Divisió amb el Granada (1971-75), la Segona Divisió amb el Nàstic de Tarragona (1975-76) i de nou a Tercera amb l'Olot (1976-84). No va ser fins als tretze anys, en traslladar-se a Girona per estudiar batxillerat, que es va federar, jugant amb el Maristes i despuntant ràpidament.

Amb només setze anys i mig, va debutar a Tercera Divisió amb el primer equip del Girona. Juntament amb altres dos jugadors, van formar un trio conegut com els 'Tres Mosqueters', que va representar el Girona a nivell nacional i europeu, fins i tot participant en l'Europeu sub-18 de Leipzig amb la selecció espanyola juvenil.

L'estiu del 1971, el Granada, equip de Primera Divisió, el va fitxar. Amb vint anys, es va adaptar ràpidament a la vida a Andalusia, compaginant els entrenaments amb els estudis d'aparellador a la universitat. Va trobar moltes similituds entre Granada i Girona, sentint-se còmode amb la gent i la gastronomia local.

Malgrat la bona adaptació personal, la seva carrera esportiva al Granada va estar marcada per les lesions, incloent un trencament de lligaments del genoll i una lesió al menisc, que li van valer el sobrenom de 'Pupas' per part de l'afició. Va jugar deu partits a Primera Divisió i quatre de Copa. Després d'una etapa al Nàstic, va ser convençut per jugar amb l'Olot, on va romandre vuit anys. Actualment, ja jubilat, segueix sent un aficionat fidel del club que el va veure debutar i gaudeix seguint els partits dels seus néts.