El passat Divendres Sant, 4 d'abril de 2026, la ciutat de Mataró va viure un moment de tensió durant la seva Processó General. L'himne d'Espanya va ser interpretat en tres ocasions per la Banda de Nou Barris i Roquetes de Barcelona, acompanyant la sortida de les imatges de la Mare de Déu de l'Esperança, el Sant Sepulcre i la Soledat des de la Plaça de Santa Maria.
Aquest fet ha provocat una onada de crítiques i indignació a les xarxes socials, especialment després que el president de la Comissió de la Setmana Santa declarés a Televisió de Mataró que l'actuació musical “no té cap connotació política”. Aquesta afirmació ha estat àmpliament qüestionada pels usuaris, que consideren l'himne un símbol estatal i polític.
És un símbol estatal i polític que no forma part del sentit religiós de l’acte.
Diversos comentaris a les xarxes socials han expressat el seu malestar, assenyalant la contradicció entre la universalitat del catolicisme i la imposició de símbols nacionals. Alguns usuaris han recordat pràctiques del passat, mentre que d'altres han interpel·lat directament el govern municipal de Mataró, esperant explicacions en el pròxim ple.
El catolicisme és universal. L’espanyolisme és imposició.
La polèmica s'intensifica en un context on alguns usuaris han vinculat l'incident amb la presència del PSOE al govern municipal, suggerint una possible influència de directives nacionals en decisions locals.
