Aquests espais estratègics, que sumen més de 200.000 hectàrees, són fonamentals per contenir grans incendis. Perquè siguin plenament operatius, caldrà intervenir en 34.000 hectàrees, un procés que s'espera que duri anys. No obstant això, ja s'han iniciat actuacions en cinc eixos considerats prioritaris: Igualada-Martorell-Santa Coloma de Cervelló, Perafita-Manresa, Girona-Celrà, Argentona-La Roca i Rasquera-Perelló.
La nova estratègia de gestió forestal sostenible del Govern, que posa l'accent en la prevenció i l'adaptació al canvi climàtic, preveu un increment de la inversió de 36,8 milions d'euros. A més, es consolidarà el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i es duplicarà el suport a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), amb ajuts estables per a la renovació de vehicles i maquinària.
“"El territori no està prou preparat per al nou context de canvi climàtic i els megaincendis."
Aquesta afirmació subratlla la necessitat de delimitar àrees estratègiques per aturar grans incendis i trencar la continuïtat de les flames entre massissos. L'objectiu és transformar el comportament del foc per fer-lo controlable i extingible, mitjançant actuacions com la reducció de matolls, l'aprofitament de cultius o l'impuls de la ramaderia extensiva, adaptant cada mesura a les necessitats de cada àrea.
Els eixos de confinament representen la principal novetat d'aquesta estratègia, complementant les franges de protecció per a nuclis habitats (amb un 75% del territori ja cobert i 15 milions d'euros en ajuts a ajuntaments) i els perímetres de protecció prioritària, dels quals es volen consolidar els 34 delimitats a Catalunya. S'espera aprovar dos nous projectes abans de l'estiu (Les Gavarres i El Montmell-Pontons-Mediona) i la resta entre 2027 i 2028.
La col·laboració amb el Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers ha estat crucial, ja que s'ha observat una pèrdua de capacitat d'actuació en incendis més grans. Mentre que el 2003 només un 0,2% dels focs superaven la capacitat dels Bombers, el 2023 aquesta xifra va pujar a l'11%. Aquest augment del risc es deu a la crisi climàtica, la continuïtat de la massa forestal i l'abandonament d'usos agraris i ramaders.
