El Museu de Música de Benissanet, el segon més important de Catalunya, busca reobertura

La col·lecció, iniciada per Josep Serra Castellví, conté 300 instruments i milers de partitures, però roman tancada per manca de recursos.

Vitrina amb instruments de vent antics i partitures en un museu de música històric.

Vitrina amb instruments de vent antics i partitures en un museu de música històric.

Els germans Josep Maria i Mercè Serra i Ripoll, copropietaris del Museu de Música de Benissanet, reclamen suport institucional per reobrir el centre, considerat el segon més important de Catalunya.

El Museu de Música de Benissanet, a la Ribera d’Ebre, és considerat el segon centre més rellevant de Catalunya després del de Barcelona, gràcies a la col·lecció iniciada per Josep Serra Castellví (1907-1998). Actualment, els germans Josep Maria i Mercè Serra i Ripoll, que en tenen cura, lamenten que el museu romangui tancat al públic per la manca de recursos municipals i la seva edat avançada.
La nissaga Serra ha estat profundament lligada a la música. El pare, Josep Serra Castellví, va ser músic professional, expert en trombó de vares, i va fundar diverses orquestres com l’Orquestra Serralta a Gandesa i l’Orquestra Riber’s. A més, va ser mestre de més de 500 alumnes. La col·lecció va començar com un gaudi personal, però la seva importància va créixer fins a convertir-se en un referent.

"El mateix director del Museu de Barcelona, membre de la Secció Històrica-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, cataloga la col·lecció de primer ordre per la història musical de les Terres de l’Ebre i de Catalunya."

Josep Maria Serra i Ripoll · Copropietari del Museu de Música de Benissanet
El fons del museu inclou uns tres-cents instruments, a més de milers de partitures musicals. Entre les peces destacades hi ha una cítara austríaca de dos-cents anys, trobada a la Serra de Cavalls, possiblement abandonada durant la Batalla de l’Ebre. La varietat inclou bombardins francesos, trombons de tres pistons, saxofons i instruments exòtics com un xirisme de Tunis.
Tot i haver estat obert durant uns anys gràcies a una subvenció del Mercat Comú d’Europa i la col·laboració de l’Ajuntament, el museu va tancar quan la germana Mercè es va jubilar i la corporació local no va poder assumir els costos. Recentment, però, hi ha hagut un nou interès per part de la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Carlota, i el cap de l’Àrea de Cultura de les Terres de l’Ebre, Manel Zaera, que han visitat el centre per buscar solucions per a la seva reobertura.
Comparteix: