L'exalcalde de la Seu i exdiputat Albert Batalla va descriure l'acte com un "acte de justícia". La cerimònia, celebrada a Planoles sota el paraigua de la JNC, va reunir dirigents de Junts i figures destacades de l'antiga CDC. A causa de la seva edat, el discurs de Pujol va ser llegit per la presidenta del consell nacional de la JNC, Carlota Monfort, i va sonar com un llegat polític per al catalanisme.
El discurs, adreçat teòricament als joves però amb un abast ampli, va subratllar la idea de Catalunya com una "voluntat de ser" i va instar el país a mantenir-se com un lloc "integrador", capaç d'acollir i cohesionar les persones que arriben de fora. Pujol va advertir contra les "vel·leïtats extremistes" i va emfatitzar que Catalunya "val la pena" malgrat els reptes.
“"Catalunya l’ha fet el seu poble."
Amb 96 anys, Pujol va defensar que la força d'una nació rau en la fortalesa de la seva societat, no només en la política. Va advertir que "cap govern no la pot salvar" si una societat perd el sentit de la responsabilitat, la cultura de l'esforç o la confiança en si mateixa. La "construcció nacional", va argumentar, transcendeix les institucions i requereix crear consciència de país.
Va instar a superar la "por", el "pessimisme" i la "nostàlgia", i a enfortir la idea que una "nació petita només sobreviu si té personalitat". La història de Catalunya, va glossar, és una "història de persistència, de resistència, de reconstrucció", i va animar els joves a preparar-se sense dependre de "consignes" o "xarxes socials".
“"Catalunya és sobretot una voluntat."
Definint Catalunya com una "voluntat col·lectiva de ser" i una "decisió renovada generació rere generació de no desaparèixer", Pujol va demanar combatre el "cansament interior" i la "resignació". Va remarcar que la llengua, la cultura, la personalitat col·lectiva i la llibertat de Catalunya "continuen valent la pena".
Va enumerar els "deures" dels catalans, com "mantenir la llengua, de transmetre una cultura, integrar la gent que ve de fora i cohesionar". Va subratllar el deure de "treballar bé, de servir, de no rendir-se" i de "servir Catalunya sense esperar res a canvi", posant el "servei" i la "contribució al bé comú" com a meta.
Pujol va destacar la capacitat d'integració de la societat catalana, descrivint-la com a "plural, diversa, complexa", i va afirmar que la seva força rau en "la capacitat d’integrar, de sumar, de fer sentir partícips persones molt diferents", una "gran victòria històrica" que cal preservar.
“"Catalunya és una obra inacabada."
En la part final, va admetre "encerts i errors" però va reiterar que "Catalunya val la pena". Va alertar que "Catalunya és una obra inacabada" i que cada generació n'és "dipositària", rebent-la, cuidant-la, enriquint-la i transmetent-la. Va instar les noves generacions a continuar aquesta tasca amb "intel·ligència, el coratge, el sentit de responsabilitat, amb amor al país i amb esperança".
Va concloure "confiant una missió" al catalanisme: "Estimeu Catalunya, que la serviu, que la defenseu, que la feu millor, que la deixeu més forta als qui vindran després". Va expressar la confiança que una Catalunya "més culta, més justa, més cohesionada, més conscient de si mateixa" farà que "tot hagi valgut la pena".
