El passat 6 de juny, coincidint amb el 48è aniversari de la darrera víctima mortal d'un pas a nivell al barri, es va inaugurar una placa a Lleida per recordar les mobilitzacions veïnals durant la Transició. Aquests moviments ciutadans van ser clau per transformar la ciutat i millorar la seguretat.
Durant els anys setanta, el creixement urbà desordenat havia deixat barris com Balàfia i Pardinyes amb greus mancances. La redacció del nou Pla d’Ordenació Urbana va impulsar la creació d’associacions veïnals, que es van agrupar a la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL). Aquesta federació va coordinar diverses reivindicacions, com la defensa del Clot de les Granotes o les protestes per les restes arqueològiques de la plaça de Sant Joan.
Una de les problemàtiques més greus era la presència de set passos a nivell dins la trama urbana, que actuaven com a barrera física i representaven un perill constant. L'any 1978, dos accidents mortals, un al febrer amb dos estudiants i un altre al juny amb una dona de 34 anys, van desencadenar una forta onada de protestes.
La indignació popular va portar a una asseguda espontània que va interrompre el trànsit ferroviari entre Madrid i Barcelona. Portaveus com Joan Molins, de Balàfia, i Lídia Ruiz, del Clot de les Granotes, van liderar el moviment. La pressió ciutadana va obligar les autoritats, incloent l'alcalde Antoni Corbella, a buscar solucions, tot i que es van produir episodis de tensió i detencions.
Finalment, a finals de juny de 1978, es va celebrar una reunió clau entre representants de l'Estat, Renfe, l'Ajuntament i els moviments veïnals. Davant la unitat ciutadana, l'Estat va assumir el compromís d'eliminar els passos a nivell. La proposta inicial d'una rasa oberta va ser rebutjada pels veïns, que van defensar el soterrament integral mitjançant dos túnels, proposta que el Ministeri va acabar acceptant.
El projecte definitiu es va presentar a finals de 1978 i les obres van començar l'any següent amb una inversió de 350 milions de pessetes. Aquesta victòria del moviment veïnal va permetre connectar definitivament Balàfia amb la resta de la ciutat, esdevenint un exemple de participació ciutadana i construcció de l'urbanisme democràtic a Lleida.
