Gairebé la meitat de la població catalana resideix en ciutats de mida mitjana, les quals tenen una capacitat demostrada per vertebrar el territori i impulsar el desenvolupament. Aquesta realitat va ser el tema central de la jornada celebrada a La Llotja de Lleida, on es va posar de manifest la necessitat urgent de més inversió pública per atendre àmbits clau com l'habitatge, la mobilitat i l'activitat industrial.
“"Aquestes poblacions són nodes comunicatius insubstituïbles. L'objectiu no ha de ser créixer en grandària, sinó estar millor connectades amb el conjunt del territori i oferir millors serveis."
Durant una de les quatre taules rodones, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va destacar el paper de la seva ciutat per “vertebrar la integració del territori des d'Igualada fins a Barbastre” i va vaticinar que Lleida serà “la primera ciutat de l'Estat que sortirà de la situació de tensió residencial”. També va defensar la capacitat del municipi per augmentar el sòl industrial i va apostar per la intermodalitat en la mobilitat.
Altres alcaldes van aportar la seva visió. Lluc Salellas, alcalde de Girona, va assenyalar que les ciutats mitjanes poden jugar un paper important a nivell comercial i de creació cultural, demanant a les administracions autonòmica i estatal que complementin l'acció municipal en habitatge. Per la seva banda, l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, va lamentar que, malgrat la seva ubicació cèntrica, les connexions amb Barcelona i altres municipis “no són com haurien de ser” i va reclamar una millora de la mobilitat comarcal i intercomarcal. Finalment, l'alcalde de Cunit, Jaume Casañas, va criticar el desequilibri territorial, on el 50% de la població viu en només el 4,9% del territori, i va demanar canvis en el model de transport públic.
