Un 41% dels adolescents catalans han jugat o apostat diners, i un 3% voregen l'addicció
L'estudi de la Universitat de Lleida assenyala que l'inici se situa als 14 anys, afectant principalment nois de nivell socioeconòmic baix.
Per Núria Font Casas
••2 min de lectura
Adolescent utilitzant un telèfon mòbil, possiblement jugant o apostant en línia.
Una investigació de la Universitat de Lleida (UdL) ha revelat que el 41% dels 2.349 alumnes enquestats a Catalunya han gastat diners en jocs d'atzar, presentant un 3% senyals d'addicció.
Els resultats preliminars de l'estudi, basat en enquestes a alumnes d'entre 14 i 18 anys d'onze instituts catalans, mostren que els problemes d'addicció inclouen la dificultat per controlar la conducta, l'ús del joc com a regulador emocional i els intents fallits de deixar-ho.
“
"El joc amb diners s'inicia als 14 anys, amb un perfil majoritari clar de nois que viuen en barris amb un nivell socioeconòmic més baix."
El professor José Tomás Mateos García va assenyalar que les apostes esportives i els casinos online són els tipus de joc que generen més addicció. Aquesta tendència s'agreuja per l'accessibilitat del joc online a qualsevol hora i lloc.
“
"Els jocs d'apostes han augmentat d'una forma exponencial els últims anys i destaca l'increment brutal del joc online, l'accessibilitat del qual a totes les hores del dia i en qualsevol lloc fa que les persones estiguin jugant d'una forma completament desproporcionada."
Els investigadors de la UdL també van subratllar la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció del joc patològic, especialment tenint en compte que a Lleida ciutat hi ha cases d'apostes a menys de 100 metres d'alguns instituts.
A més de les conseqüències econòmiques i laborals (abandonament acadèmic), el joc patològic comporta greus problemes de salut mental (ansietat, depressió, risc de suïcidi) i físics, com ara problemes cardíacs. La catedràtica Yolanda López del Hoyo va afegir que fins a sis persones properes a l'afectat també pateixen els efectes.