Un 41% dels adolescents catalans han jugat o apostat diners, i un 3% voregen l'addicció

L'estudi de la Universitat de Lleida assenyala que l'inici se situa als 14 anys, afectant principalment nois de nivell socioeconòmic baix.

Adolescent utilitzant un telèfon mòbil, possiblement jugant o apostant en línia.

Adolescent utilitzant un telèfon mòbil, possiblement jugant o apostant en línia.

Una investigació de la Universitat de Lleida (UdL) ha revelat que el 41% dels 2.349 alumnes enquestats a Catalunya han gastat diners en jocs d'atzar, presentant un 3% senyals d'addicció.

Els resultats preliminars de l'estudi, basat en enquestes a alumnes d'entre 14 i 18 anys d'onze instituts catalans, mostren que els problemes d'addicció inclouen la dificultat per controlar la conducta, l'ús del joc com a regulador emocional i els intents fallits de deixar-ho.

"El joc amb diners s'inicia als 14 anys, amb un perfil majoritari clar de nois que viuen en barris amb un nivell socioeconòmic més baix."

José Tomás Mateos García · Professor de la UdL i líder de la investigació
El professor José Tomás Mateos García va assenyalar que les apostes esportives i els casinos online són els tipus de joc que generen més addicció. Aquesta tendència s'agreuja per l'accessibilitat del joc online a qualsevol hora i lloc.

"Els jocs d'apostes han augmentat d'una forma exponencial els últims anys i destaca l'increment brutal del joc online, l'accessibilitat del qual a totes les hores del dia i en qualsevol lloc fa que les persones estiguin jugant d'una forma completament desproporcionada."

Yolanda López del Hoyo · Catedràtica i coordinadora del grup Joc com a problema de salut pública
Els investigadors de la UdL també van subratllar la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció del joc patològic, especialment tenint en compte que a Lleida ciutat hi ha cases d'apostes a menys de 100 metres d'alguns instituts.
A més de les conseqüències econòmiques i laborals (abandonament acadèmic), el joc patològic comporta greus problemes de salut mental (ansietat, depressió, risc de suïcidi) i físics, com ara problemes cardíacs. La catedràtica Yolanda López del Hoyo va afegir que fins a sis persones properes a l'afectat també pateixen els efectes.
Comparteix: