Aquest ràpid augment de població, en un context de baixa natalitat, ha situat Catalunya en una posició similar a països amb un nivell socioeconòmic comparable, però amb una transformació molt més accelerada. La població nascuda a l'estranger ja ocupa una de cada tres feines i gairebé la totalitat dels 450.000 nous llocs de treball creats en els últims set anys.
“"La veritat és que si han arribat aquí és perquè els han anat a buscar. Han vingut perquè els necessiten."
El sector empresarial, a través d'organitzacions com Foment de Treball o el Cercle d'Economia, ha destacat la importància de la força laboral estrangera per al creixement econòmic. Aquestes entitats s'han unit a les organitzacions de defensa dels drets dels migrants per sol·licitar la regularització aprovada pel govern espanyol.
La localitat de Lloret de Mar és un exemple clar d'aquest creixement, amb la població duplicada en 25 anys i un dels percentatges més alts de residents nascuts a l'estranger. Malgrat els esforços per desestacionalitzar el turisme, la renda per càpita continua sent baixa i els serveis públics estan sota una gran pressió.
“"El model de mercat que tenim concentra els beneficis de la immigració en mans d'uns sectors econòmics i d'alguns empresaris, però en canvi socialitza els costos."
Experts en migracions critiquen la manca de previsió de l'administració per reforçar els serveis públics, com ara centres d'atenció primària, habitatge i escoles, davant l'arribada de nous residents. Aquesta situació pot generar tensions socials i un augment de la culpabilització dels col·lectius migrants.
La política migratòria espanyola, menys restrictiva que en altres països europeus, influeix en la tria de destí dels migrants. El procés de regularització, aprovat per decret a finals de gener, preveu regularitzar la situació de mig milió de persones a l'estat, de les quals més de 150.000 es troben a Catalunya. Aquesta regularització, a diferència d'altres anteriors, no depèn d'un contracte de feina, fent-la més accessible per a sectors altament precaritzats com l'agricultura, el treball domèstic, les cures i l'hostaleria.
La integració de les noves generacions és crucial per a la cohesió social i el model de país. A les escoles, com la de Lloret de Mar, la diversitat d'orígens és evident, i és en aquests espais on es decidirà el futur de Catalunya.
