Cerdanyola es mobilitza per frenar la segregació de Bellaterra i acusa Sant Cugat de "deslleialtat institucional"

L'alcalde Carlos Cordón adverteix que el procés d'annexió a Sant Cugat obriria un precedent perillós basat en la renda.

Vista genèrica d'un edifici municipal o d'una zona residencial del Vallès Occidental, sense persones reconeixibles.

Vista genèrica d'un edifici municipal o d'una zona residencial del Vallès Occidental, sense persones reconeixibles.

L'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón (PSC), va advertir dilluns que el consistori farà servir "tots els mecanismes" per frenar la petició de segregació de Bellaterra i la seva annexió a Sant Cugat del Vallès.

La Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va reactivar la setmana passada una antiga reivindicació en presentar una sol·licitud formal de separació de Cerdanyola i d'incorporació a Sant Cugat. Cordón va subratllar que la decisió final recau en la Generalitat de Catalunya, però va insistir que el procés podria "generar un precedent molt perillós" per al model territorial.

"La relació entre els dos governs locals està en el pitjor moment possible. Aquesta no és la forma en què s'han de relacionar els municipis."

Carlos Cordón · Alcalde de Cerdanyola del Vallès
El batlle de Cerdanyola va acusar directament l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Junts) de "deslleialtat institucional" per donar suport a l'annexió, argumentant que aquesta es basa en "interessos econòmics i electorals". Aquest xoc polític es produeix malgrat que els organismes supramunicipals coincideixen que qualsevol alteració territorial hauria de passar per un acord entre els municipis afectats, una via que Cordón veu inviable actualment.
Un dels arguments principals darrere la segregació és l'afinitat econòmica amb Sant Cugat, ja que la renda mitjana anual per càpita a Bellaterra (25.799 euros) és significativament superior a la de Cerdanyola (13.953 euros). Cordón va alertar que la segregació obriria un precedent basat en la renda, qüestionant el model de cohesió social i permetent que les zones amb més poder adquisitiu es deslliguin de la resta.
El conflicte es va reobrir després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del juny de 2024 obligués el consistori de Cerdanyola a obrir l'expedient tècnic, tot i que l'ajuntament es pot posicionar en contra. L'Ajuntament de Cerdanyola treballa ara en un informe tècnic per justificar la inviabilitat de la proposta, que es farà públic entre el febrer i el març.
Comparteix: