El pròxim estiu de 2026 es preveu com el moment clau per resoldre el futur administratiu de Bellaterra, una població de poc més de 3.000 habitants que actualment depèn legalment de Cerdanyola del Vallès. El consistori de Cerdanyola, obligat per sentències judicials fermes, ha d'incorporar els informes tècnics de totes les administracions implicades –incloent-hi l'EMD i l'Ajuntament de Sant Cugat– a l'expedient iniciat el 2019.
Un cop Cerdanyola remeti l'expedient, la Generalitat disposarà d'un termini aproximat de sis mesos per prendre una decisió final sobre si Bellaterra s'integra a Sant Cugat o es manté dins de Cerdanyola. L'Ajuntament de Sant Cugat ja ha aprovat un informe que veu “viable” la integració, tot i que qüestiona el futur paper de l'EMD un cop produïda l'annexió. Aquest procés ha generat tensions internes a l'EMD de Bellaterra, on el govern de Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant) va rebutjar una comissió plural de l'oposició en el ple extraordinari del 15 de desembre.
“"no ens hem trobat cap representant públic institucional que doni raons evidents per les quals cal fer la segregació."
El conflicte territorial es remunta a fa més de tres dècades, amb un primer intent formal d'independència el 1992 que no va prosperar. Després d'una consulta ciutadana el setembre de 2015, el Parlament va rebutjar crear un nou municipi. El camí actual es va iniciar el 2019, quan la Comissió Bellaterra Es Sant Cugat va presentar formalment la iniciativa d'annexió amb el suport del 61% del cens, un mandat ciutadà que ara arriba a la seva resolució.
