La desclassificació del 23-F revela el paper clau de l'empordanès García Carrés

Documents secrets confirmen que l'advocat de Portbou va ser el nexe principal entre Tejero i els colpistes.

Imatge genèrica de documents antics i un telèfon d'època que simbolitzen la desclassificació de secrets d'estat.
IA

Imatge genèrica de documents antics i un telèfon d'època que simbolitzen la desclassificació de secrets d'estat.

L'advocat Juan García Carrés, nascut a Portbou el 1928, torna al focus informatiu després que el Govern espanyol hagi desclassificat centenars de documents secrets sobre l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

La documentació recentment alliberada dels arxius de Defensa, Interior i el CNI corrobora que García Carrés va actuar com el principal enllaç civil durant la nit de l'assalt al Congrés dels Diputats. Les transcripcions mostren converses directes amb el tinent coronel Antonio Tejero, a qui l'empordanès intentava insuflar ànims mentre la moral dels colpistes s'anava desinflant davant la falta de suports militars.

"Aguanta, que aquí estic jo per al que calgui."

Juan García Carrés · Advocat i civil condemnat pel 23-F
Fill d'un dirigent sindical franquista de Portbou, García Carrés va ser l'únic civil condemnat a presó per conspiració a la rebel·lió militar. Els papers desclassificats detallen com gestionava la comunicació entre Tejero i altres figures com Milans del Bosch, i fins i tot la preparació d'un manifest que havia de publicar el diari El Alcázar.
Més enllà de la seva activitat política a Madrid, l'advocat va mantenir vincles amb l'Alt Empordà, sent un estiuejant habitual de Colera durant les dècades dels 60 i 70. Segons testimonis locals, García Carrés era conegut a la zona per les seves idees immutables i la seva presència constant a la platja abans de morir a la capital espanyola el 1986.