El fins ara gerent de l’escorxador, Domènec Estany, va estar buscant un relleu durant uns deu anys per poder mantenir l'activitat i continuar aprofitant les instal·lacions, que van començar a funcionar fa més de 65 anys. Tot i que hi havia persones interessades, les negociacions no van fructificar, portant a la seva jubilació i al tancament definitiu de l'equipament.
“"Per les empreses de fora som exageradament petits i no els hi cobrim les seves expectatives i per la gent de la zona som massa grans. Trobar l’encaix idoni es fa complicat."
Les dependències de La Seu d'Urgell estan preparades per rebre d’entre 300 i 400 animals a la setmana, i no només gestionaven el sacrifici, sinó també l’elaboració de productes carnis, amb càmeres de maduració i sales especialitzades. Abans del tancament, les instal·lacions acollien la producció d’unes 130 famílies del Pirineu vinculades a la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vedella dels Pirineus Catalans.
“"El tancament de l’escorxador de la Seu d’Urgell suposa una gran pèrdua pel sector i resta competitivitat als petits productors de carn."
Joan Guitart, coordinador de les comarques de muntanya del sindicat Unió de Pagesos, lamenta que els ramaders s’hagin de desplaçar fins a Balaguer o a l’escorxador transfronterer de l’Alta Cerdanya, on els preus són més elevats. Afegeix que el transport genera “estrès” als animals i demana la implicació de les administracions per reactivar l’equipament, suggerint un model de gestió cooperatiu on els ramaders siguin els principals accionistes.
