El jaciment arqueològic de l'Abric Romaní, situat a Capellades (Barcelona), és protagonista d'un nou estudi liderat per l’IPHES-CERCA i publicat a la revista Science Advances. La investigació analitza de manera conjunta el registre de fusta recuperat durant més de 40 anys d’excavacions, amb prop de 600 restes datades entre 62.000 i 40.000 anys d'antiguitat.
Segons ha informat l’IPHES-CERCA, les eines de pedra han dominat el coneixement de la tecnologia neandertal, però la fusta, un material perible, gairebé no ha arribat fins als nostres dies. L'estudi de les restes de l'Abric Romaní mostra que els neandertals feien un ús recurrent i divers d'aquesta matèria primera: com a combustible, per fabricar armes, eines, objectes domèstics i, possiblement, per construir o condicionar els seus espais.
La recerca, coordinada per la Dra. Palmira Saladié (IPHES-CERCA / URV), compta amb un ampli equip d'investigadors de diverses institucions catalanes i internacionals. El projecte rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Capellades i l’empresa Romanyà-Valls, així com finançament estatal i europeu.
La singularitat de l'Abric Romaní rau en la seva excepcional conservació, que permet seguir la presència de la fusta al llarg de milers d'anys en successives ocupacions del mateix espai. Això permet reconstruir no només les activitats dels neandertals, sinó també com distribuïen les tasques, gestionaven els recursos i organitzaven el seu entorn.
Entre les restes identificades, destaquen dues llances de fusta de fins a 2,45 metres i un objecte excepcional interpretat com una possible maça. També s'han trobat possibles recipients d'escorça, estructures formades per pals creuats i una peça de 5,10 metres que podria haver servit per condicionar l'espai.
La fusta completa la imatge de la tecnologia neandertal, que durant dècades s'havia reconstruït principalment a partir de la pedra. "La fusta ens permet recuperar una part fonamental del món neandertal que habitualment és invisible", conclou el Dr. Josep Vallverdú (IPHES-CERCA / URV).
Aquest estudi és el resultat de més de quatre dècades de recerca continuada al jaciment, iniciada l'any 1983 i actualment dirigida per les doctores Palmira Saladié, M. Gema Chacón i el doctor Josep Vallverdú.
