La celebració d'una conferència organitzada pel Rotary Club de Tortosa, en el marc de la jornada Trobada de Vida, juntament amb la presentació a Madrid del darrer llibre del bioquímic i divulgador científic Pere Estupinyà, ¿Que quieres ser de mayor? (Ed. Debate), han impulsat una profunda reflexió sobre la trajectòria vital i la qualitat de vida en la maduresa.
Aquests esdeveniments han posat de manifest que, malgrat l'augment de l'esperança de vida en les societats desenvolupades, la preocupació principal se centra en com viure més anys amb una millor qualitat, entesa com l'absència de dependència. Estudis científics revelen que els factors genètics només influeixen en un 20% en la prolongació d'una vida amb qualitat acceptable.
Això implica que un 75% de la nostra longevitat i benestar depèn de decisions personals i de l'entorn. És crucial cuidar la salut física i psicològica, mantenir una alimentació adequada, realitzar activitat física, planificar financerament la jubilació i cultivar les relacions familiars i socials. No obstant això, un dels elements més rellevants per a una longevitat de qualitat és disposar d'un propòsit de vida, un concepte que la cultura japonesa anomena Ikigai, o «la raó de viure».
“"Estic jubilat de l'activitat laboral, però no de la vida."
Aquest propòsit és essencial al llarg de tota la vida, no només durant l'etapa laboral. Per a algunes persones, es vincula a la seva activitat professional, permetent-los allargar-la més enllà de l'edat de jubilació per motivació i gaudi, no per necessitat econòmica. Per a d'altres, el rol vital es troba en el voluntariat, la família, l'amistat o altres àmbits. L'important és tenir una motivació i uns objectius diaris que donin sentit a la vida i facin sentir la persona útil a la col·lectivitat.
Un estudi citat en el llibre de Pere Estupinyà constata que les persones japoneses majors de seixanta-cinc anys amb Ikigai presenten un 31% menys de risc de desenvolupar discapacitat funcional, un 36% menys de demència, i majors índexs de satisfacció amb menys depressió i desesperança. Aquesta evidència subratlla la importància de planificar i dedicar temps a trobar aquest propòsit vital, especialment a partir dels seixanta anys.
