La UPF llança un atles digital amb resultats electorals de la Segona República

La plataforma interactiva recull dades de més de 9.000 municipis, amb un focus inicial en les eleccions de 1936.

Imatge d'un mapa electoral històric amb dades de la Segona República Espanyola.
IA

Imatge d'un mapa electoral històric amb dades de la Segona República Espanyola.

La Universitat Pompeu Fabra ha desenvolupat un Atles Electoral de la Segona República, una eina digital interactiva que recopila els resultats de les eleccions legislatives en més de 9.000 municipis de l'Estat.

Aquest projecte, fruit de sis anys de recerca, té com a objectiu principal digitalitzar i fer accessibles les dades de les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola: les de l'abril de 1931, el novembre de 1933 i el febrer de 1936. L'atles, que ja disposa de les dades del 1936, preveu incorporar les del 1933 al juny i les del 1931 després de l'estiu.
La plataforma ofereix un mapa interactiu que permet consultar els resultats electorals municipi a municipi, facilitant la comparació de canvis polítics entre regions, coalicions i diferents períodes. A més, l'eina és d'accés obert i permet la descàrrega de fitxers, amb la intenció de l'equip investigador de publicar materials complementaris en el futur.
Un exemple destacat de les dades ja disponibles és el comportament electoral al Baix Empordà durant les eleccions de 1936. En aquesta comarca, la Coalició d'Esquerres va obtenir la majoria de vots en 27 dels 43 municipis que la conformaven aleshores. Aquesta coalició incloïa formacions com l'Acción Nacionalista Vasca, el Front Popular d'Esquerres, l'Esquerra Valenciana, el Front d'Esquerres de Catalunya, Izquierda Republicana i el Partido Socialista Obrero Español, entre d'altres.
Per contra, la Coalició de Dretes va vèncer en 16 municipis de la comarca, amb partits com el Bloque Nacional, la Confederación Española de Derechas Autónomas, la Comunión Tradicionalista i el Front Català d'Ordre. La Coalició d'Esquerres va superar el 70% del suport en localitats com Sant Joan de Palamós (85,6%), Calonge (80%) i Palamós (75%), mentre que la Coalició de Dretes va aconseguir resultats similars a Rupià (76,9%), Parlavà (72,5%) i Ultramort (70,8%).