Barcelona eliminarà els pisos turístics el 2028: impacte laboral i econòmic

L'Ajuntament preveu la pèrdua de milers de llocs de feina i activa un pla d'acompanyament per als afectats.

Imatge genèrica d'un cartell de 'Lloguer' prohibit en un edifici de Barcelona.
IA

Imatge genèrica d'un cartell de 'Lloguer' prohibit en un edifici de Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat la intenció d'eliminar els habitatges d'ús turístic (HUT) a partir del novembre del 2028, una mesura que genera preocupació per la possible pèrdua de llocs de feina i l'impacte econòmic a la ciutat.

La decisió de l'Ajuntament de Barcelona de posar fi a les 10.000 llicències d'habitatges d'ús turístic (HUT) el novembre del 2028 ha generat crítiques per part dels sectors afectats. Una de les principals preocupacions és la pèrdua de llocs de feina, tant directes com indirectes, en àrees com la neteja i la bugaderia.
La plataforma Treballadors pel Lloguer Turístic estima que la mesura podria posar en risc fins a 40.000 llocs de feina. El seu president, Guillem Laporta, assenyala que un percentatge molt elevat de la facturació d'empreses de bugaderia prové de la neteja de llençols per a pisos turístics, i acusa el consistori de promoure "l'ERO més gran de la història de Barcelona".
En canvi, un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) preveu una reducció de les afiliacions a la Seguretat Social d'entre el 0,35% i l'1,35%, xifrant la pèrdua de llocs de feina entre 4.200 i 16.200. Per fer front a aquesta situació, Barcelona Activa està preparant un dispositiu per ajudar els treballadors afectats a trobar alternatives laborals. El tinent d'alcaldia d'Economia, Jordi Valls, ha assegurat que "el que no farem és prendre una decisió i deixar a l’estacada la gent que treballa en aquest sector", tot i que reitera que la prioritat és que els habitatges siguin per a "gent que hi visqui".
Aquest dispositiu especial d'acompanyament s'activarà el darrer trimestre del 2027 i s'allargarà fins almenys finals del 2029. Oferirà formació, orientació laboral i suport per a la inserció o la creació d'empreses. Abans d'implementar les accions, es realitzarà un estudi complementari per conèixer millor els perfils dels afectats.
Pel que fa a l'impacte econòmic, l'IEB estima una afectació sobre el PIB de 36 milions d'euros anuals (un 0,04%), una xifra que el govern municipal considera "pràcticament imperceptible". No obstant això, el sector de la restauració mostra preocupació. El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, adverteix que la disminució de visitants afectarà bars i restaurants, i demana un període de reflexió sobre la necessitat de prescindir d'aquest volum de turistes.
Jordi Valls reconeix la rellevància del sector turístic, que suposa el 12,8% del PIB i genera 165.000 llocs de feina, però defensa la diversificació econòmica. "L’estratègia econòmica d’aquesta ciutat és créixer amb altres sectors que aporten més valor afegit i oportunitats", ha declarat, citant com a exemples l'arribada d'AstraZeneca i l'ampliació del DFactory, impulsats pel Consorci de la Zona Franca.