Des de la seva infància a Sitges, Maria Martínez Rami (1988) va sentir una forta connexió amb el mar. Aquesta passió, combinada amb el desig de viatjar, la va portar a estudiar Navegació Marítima al País Basc, una elecció que li va permetre conèixer nous llocs abans d'iniciar la seva carrera professional. Va començar com a tercera oficial en remolcadors i tancs, un món marcat per la presència masculina, fins que el 2014 va trobar una oportunitat a bord del Rainbow Warrior III, el vaixell de l'ONG Greenpeace.
Amb el temps, Martínez va anar ascendint dins la tripulació, arribant a ser una de les dues úniques dones capitanes entre els vuit professionals que roten en el vaixell. Reconeix les dificultats de conciliar la vida familiar, amb dos fills petits, en un sector predominantment masculí i amb horaris exigents, especialment quan la parella també treballa al mateix àmbit. Tot i que no descarta un futur allunyat del mar, actualment es mostra satisfeta amb la seva contribució als projectes de Greenpeace.
La seva vocació ecologista es remunta a l'adolescència. "No volia tenir una feina que anés en contra dels meus valors, sinó que sumés", explica. L'entrada a Greenpeace va representar per a ella l'alineació entre la seva professió i el seu compromís amb el planeta. A bord del Rainbow Warrior, la tripulació realitza diverses tasques, com ara investigacions científiques per analitzar la presència de plàstics a l'aigua i als peixos, o documentació d'activitats com l'extracció de minerals del fons marí al Pacífic, defensant la idea que aquests recursos són de tots i s'han de cuidar.
Com a capitana, Martínez té la màxima responsabilitat sobre el vaixell i la seva tripulació. "Soc la màxima responsable de tot el que passa al vaixell", afirma. La seva autoritat s'estén a la presa de decisions sobre les accions que duu a terme l'ONG. "Si ens proposen alguna acció que és atractiva, soc la primera que pot prendre la decisió de dir, vinga, doncs ho fem", assenyala. Aquesta capacitat de lideratge és fonamental, especialment en missions com la recent a Sud-àfrica i Namíbia, on van interceptar un vaixell destinat a l'explotació petroliera, amb l'objectiu d'aturar el projecte Rosebank.
Martínez també aborda la realitat de la pirateria en aigües internacionals, especialment a zones com prop de Nigèria, el Congo o el canal de Suez. Tot i no haver-la viscut directament, reconeix haver estat en situacions de tensió. "També ho entenc, perquè els països occidentals que tenen poder els prenen tots els recursos, i ningú va a la guerra perquè vol, sinó que és una qüestió de supervivència", reflexiona sobre les causes d'aquesta problemàtica.
