L'apagada elèctrica, que va tenir lloc fa un any, ha generat un debat sobre les responsabilitats i les possibles reclamacions per les pèrdues econòmiques. Empreses com Repsol han estimat pèrdues superiors als 100 milions d'euros a causa de la paralització de les seves refineries, i el seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, ha expressat la intenció de reclamar indemnitzacions.
La CNMC ha iniciat expedients sancionadors per investigar el que va succeir. Un d'aquests expedients apunta a una possible falta molt greu per part de Red Eléctrica, l'operador del sistema. A més, s'han obert expedients a diverses plantes de generació, tant renovables com nuclears, i a empreses distribuïdores d'electricitat. Alguns d'aquests expedients se centren en plantes atòmiques que, en moments d'alta producció renovable, tenen la funció de mantenir l'estabilitat del sistema i garantir el subministrament.
Dels 56 expedients oberts per la CNMC fins ara, només tres corresponen a presumptes faltes molt greus. Un d'ells és per a Red Eléctrica, i els altres dos afecten plantes nuclears: la societat que gestiona Almaraz i Trillo, i la que explota Cofrents. Aquests se sumen a un expedient per falta greu i una de no molt greu obert a la societat ANAV, que opera les centrals nuclears catalanes d'Ascó i Vandellòs.
“"Els expedients sancionadors recents de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) adreçats a diversos titulars de centrals nuclears no tenen relació amb l'apagada del 28 d'abril del 2025 ni es refereixen a qüestions de seguretat de les instal·lacions."
El lobi nuclear, representat per Foro Nuclear, ha defensat que els expedients no estan relacionats amb l'apagada ni amb la seguretat de les instal·lacions, sinó amb el compliment de procediments operatius i qüestions de mercat. També han denunciat una "asfíxia econòmica" per la càrrega fiscal desproporcionada que afronten les centrals nuclears, especialment quan els preus del mercat elèctric cauen a causa de l'alta penetració de les energies renovables.
Aquesta situació es produeix en un moment de màxima pressió per la continuïtat de les centrals nuclears, amb un calendari de tancament esglaonat previst fins al 2035. El Govern té pendent decidir sobre la pròrroga de la vida útil de la central d'Almaraz. Diverses veus, com la del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la patronal Foment del Treball, han defensat la importància de l'energia nuclear per a la seguretat del subministrament, la competitivitat industrial i la descarbonització.
